Hemos de aprovechar los signos que vive la sociedad catalana para construir un país fraterno y pacífico
El arzobispo emérito de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, ha resaltado este sábado a Cataluña como un pueblo con voluntad de mantener «las esencias como nación con una identidad abierta y acogedora», en su homilía en la misa de Sant Jordi en el Palau de la Generalitat oficiada por el arzobispo de Barcelona, Juan José Omella.
Sistach ha remarcado: «Cataluña es un pueblo que hace más de mil años que camina por las sendas de la historia; somos un pueblo que vive, por eso somos un pueblo cambiante. Pero también permanente, con la voluntad de mantener nuestras esencias como nación con una identidad abierta y acogedora«.
Sistach ha subrayado la huella cristiana en Cataluña, ha defendido el papel de la familia, y ha advertido de que las sociedades democráticas tienen «el riesgo de vaciarse éticamente» y perder unos valores morales que enriquecen espiritual, cultural y socialmente.
Ha enfatizado el papel de Cáritas y otras entidades sociales en tiempos de graves consecuencias para los ciudadanos por la crisis económica, y ha considerado que la coyuntura económica ha tenido como causa una «crisis de valores y de fe».
El cardenal ha puesto de manifiesto la importancia de la clase política en la distribución justa de los bienes, y parafraseado a los pontífices Benedicto XVI y Francisco al afirmar que «el orden justo de la sociedad y del Estado es una labor principal de la política».
«Hemos de aprovechar los signos que vive la sociedad catalana para construir un país fraterno y pacífico«, ha sostenido, reivindicando el regalo del libro y la rosa como un signo de Cataluña.
«El obsequio de la rosa y del libro es todo un signo de nuestro pueblo, que quiere respetar y amar a las personas y quiere conocer cada día más la verdad, conscientes de que el conocimiento de la verdad nos hace libres y nos ayuda a asumir nuestros compromisos para la construcción de nuestro pueblo», ha dicho Sistach.
En un breve parlamento final, Juan José Omella ha destacado que pese a llevar poco tiempo en Cataluña, comienza a querer al pueblo catalán, y ha ofrecido al Govern, Barcelona y Cataluña toda su estima y la colaboración de la Iglesia con la sociedad catalana.
ASISTENTES
A la misa han asistido el presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, los expresidentes José Montilla y Artur Mas; la delegada del Gobierno central, Llanos de Luna, el vicepresidente Oriol Junqueras, y los consellers Neus Munté, Antoni Comín, Josep Rull, Meritxell Ruiz, Santi Vila, Meritxell Borràs y Jordi Jané.
También lo han hecho los expresidenta del Parlament Núria de Gispert y Joan Rigol; el exalcalde de Barcelona Xavier Trias; los dirigentes de CDC Francesc Homs y Jordi Turull, y el líder del PP de Barcelona, Alberto Fernández, además de representantes policiales, militares y de la sociedad civil.
Tras la misa, el arzobispo de Barcelona ha bendecido las rosas en el patio del Palau de la Generalitat, acompañado de Sistach y el presidente de la Generalitat. (RD/Ep)
Homilia del Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de Sant Jordi a la capella de la Generalitat, 23 d’abril de 2016.
Amb motiu de la solemnitat de Sant Jordi, Patró de Catalunya, ens hem reunit en aquesta entranyable capella dedicada al nostre estimat Patró en el Palau de la Generalitat, seu del Govern de Catalunya. Ens hi apleguem per celebrar l’Eucaristia que és una manera molt coherent de celebrar la solemnitat del nostre Patró. Hi participen per primera vegada el nou President de la Generalitat i el nou Arquebisbe de Barcelona. És un goig per a tots nosaltres.
El 17 d’abril de 1456, les Corts Catalanes reunides en el Claustre de la Catedral de Barcelona proclamaren Sant Jordi com a Patró, tot recollint una devoció amplament estesa entre el poble en relació a aquesta figura exemplar. És motiu de joia per a tots els qui estimem aquesta terra i alhora és una expressió ben palesa de les nostres arrels cristianes.
Catalunya és un poble que fa més de mil anys que camina pels viaranys de la història; som un poble que viu, per això som un poble canviant. Però també permanent, amb la voluntat de mantenir les nostres essències com a nació amb una identitat oberta i acollidora. Hem estat i hem de ser sempre aquella «terra beneïda i poblada de lleialtat».
Catalunya és plena de les petjades que els cristians hi han deixat. La
saba cristiana va omplir de vida l’arbre tendre del nostre país naixent, va contribuir a ennoblir el seu tronc i no ha deixat mai de córrer per les seves fibres i de fer esponerós l’arbre de la pàtria comuna. El document dels bisbes «Arrels cristianes de Catalunya» ja afirma que «el naixement, la història i la cultura de Catalunya són intensament amarats de cristianisme»
La festa del nostre Patró Sant Jordi ens mena a pensar en el nostre país i pregar per ell, i ens demana reflexionar sobre el servei que l’Església ha de fer a la societat catalana. Sens dubte, són de molta magnitud l’anunci explícit de Jesús i el seu Evangeli i també el servei que presta en l’ordre prepolític de les idees i valors morals, de les imatges globals de la persona humana i de la vida.
Les societats democràtiques tenen el risc de buidar-se èticament, de perdre la força indispensable d’unes concepcions sobre la vida humana i de valors morals que inspiren, dinamitzen i enforteixen la seva vida i els seu impuls per tirar endavant. És molt necessari l’existència de grups religiosos, culturals i socials que ofereixin una irrigació espiritual i ètica als ciutadans, per tal que aquests, en el lliure exercici dels seus drets i la seva participació política enriqueixin espiritualment, culturalment i socialment la societat.
Per això, l’Església vol contribuir al discerniment d’alguns valors que estan en joc en la societat i que incideixen en l’autèntica realització de la persona humana i de la convivència social. L’Església no ha de pretendre imposar als altres la seva pròpia veritat. Tanmateix ha d’oferir-la, com una proposta enriquidora que apel·la al valor transcendent de la persona i salva a la societat del risc d’un pensament únic, que tot ho aplana i uniformitza.
Penso en la concepció cristiana del matrimoni i de la família. No hi ha dubte que el bé de les persones, de la societat i de l’Església depèn moltíssim de la salut del matrimoni i de la família. Sabem que a Espanya hi ha una separació conjugal cada cinc minuts. És una situació que fa patir els esposos i especialment els fills. Fa pocs dies que el Papa Francesc ens ha fet el do d’un magnífic document dedicat a la família, presentant tota la riquesa del matrimoni com una íntima comunitat de vida i d’amor. En el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, que vaig organitzar a Barcelona l’any 2014, es constatà que els ciutadans mantenien la seva confiança en dues institucions: la família i la religió. Amb la família la humanitat s’hi juga molt.
Per això, tots hem de contribuir a ajudar a la formació dels infants, adolescents i joves en els grans valors i virtuts que els capacitin per celebrar un dia el matrimoni amb un amor fidel, per sempre i fecund. El Papa dedica dos excel·lents capítols a parlar de l’amor en el matrimoni i diu que «en la seva unió d’amor, els esposos experimenten la bellesa de la paternitat i la maternitat; comparteixen projectes i fatigues, desigs i opcions; aprenen a cuidar-se i a perdonar-se mútuament. En aquest amor celebren els seus moments feliços i es recolzen en els episodis difícils de la seva història de vida… La bellesa del do recíproc i gratuït, l’alegria per la vida que neix i la cura amorosa per a tots els seus membres des dels petits als ancians, són només alguns dels fruits que fan única i insubstituïble la vocació de la família» (N.88). Penso que la família necessita ser ajudada, protegida i potenciada per tots i especialment per les administracions públiques.
En aquest temps encara de greus conseqüències de la crisi econòmica per a moltíssimes persones i famílies, l’acció social de l’Església a Catalunya, realitzada per Càritas, parròquies, congregacions religioses i institucions eclesials presta una bona atenció material i espiritual als qui es troben en situació de pobresa, treballant en la resolució dels problemes més urgents, com l’atenció als afectats pels desnonaments, als joves que no tenen ni el primer treball i als qui sofreixen per la manca de feina, de vivenda i d’autoestima, etc.
El servei més important que l’Església ha d’oferir a la societat és l’anunci de l’Evangeli, comunicant la Bona Nova a tothom i preferentment als pobres, evangelització que té en compte les necessitats espirituals i materials de les persones. Ja en l’Església dels primers segles era essencial exercir la caritat organitzada. L’emperador Julià, l’apòstata, en el segle IV, decidí restaurar el paganisme, l’antiga religió romana, però també volgué reformar-lo. En aquesta perspectiva es va inspirar àmpliament en el cristianisme, i escrivia en una de les seves cartes que l’únic aspecte que l’impressionava del cristianisme era l’activitat caritativa de l’Església. Aquesta activitat és constitutiva de la missió de l’Església.
La crisi econòmica i financera ha tingut una causa important: la crisi de valors i de fe. Quan l’home abandona Déu, es perd a ell mateix. Quan les persones volen construir una societat sense Déu, acaben deshumanitzantse, perquè obliden la gran pregunta de Déu a Caim: «¿Què n’has fet del teu germà?» (Gn 4,9). També són essencials els valors de l’honestedat i de la transparència en tots els ciutadans i especialment en els que exerceixen un servei públic.
Cercar el bé de les persones, la tutela i promoció de la vida humana, del matrimoni i de la família, la distribució més justa dels béns atenent preferencialment els pobres i necessitats, és una tasca qualificada dels qui viuen i exerceixen la vocació política. En aquesta seu institucional cabdal de Catalunya és pertinent posar en relleu la grandesa d’aquesta vocació i activitat. El Papa Pius XI, el Papa de l’Acció Catòlica, afirmà que «res, fora de la religió, pot ser superior al terreny d’allò que és la política, que fa referència als interessos de tota la societat i que, des d’aquesta perspectiva, és el domini per excel·lència de la forma més àmplia de la caritat, la caritat política». El compromís polític viscut amb esperit de servei ha estat qualificat com una «dura escola de perfecció» i com un «exigent exercici de virtut». Benet XVI i Francesc coincideixen en afirmar que l’ordre just de la societat i de l’Estat és una tasca principal de la política.
Hem d’aprofitar els signes que viu la nostra societat catalana per construir un país fratern i pacífic. L’obsequi de la rosa i del llibre amb motiu de la festa de Sant Jordi, és tot un signe del nostre poble que vol respectar i estimar les persones i vol conèixer cada dia més la veritat, conscients que el coneixement de la veritat ens fa lliures i ens ajuda a assumir els nostres compromisos per la construcció del nostre poble. Sant Jordi i Mare de Déu de Montserrat, els nostres estimats patrons, pregueu per nosaltres. Amen.