Una escultura de Libro o un llibreescultura: TI NC, Un libro sujeto por los laterales con varillas de acero al carbono (para mantenerse vertical) clavadas a una base de madera pintada de marrón oscuro, para poder observar su cara o la tapa, o la contraportada. Un llibre que és el catàleg gràfic del seu espectacle TICS, ja representat a tota la comunitat valenciana i més enllà. Properes actuacions a l’Auditori de Rafelcofer:
1) Dissabte, 31 de mars, 10 hores, tallers de llenguatge.
2) Diumenge, 1 d’abril, 18 hores, un renovat i sorprenent espectacle de TICS.

Fet per un mestre de la llengua valenciana, rebedor de premis per algunes obres en prosa i poesia, entre d’altres. La escultura porta un CD interior inclòs amb el qual escoltar les poegrafies fetes amb paraules, cançons, veu i música, tintura i llum.

En una entrevista a la Veu de la Valldigna es diu: “Josep Enric Grau (Tavernes de Valldigna, 1961) és Professor de Llengua i Literatura Valenciana, de Fotografia i de Dramatització. Ha realitzat estudis de Fotografia, de Bateria i Veu, Dicció… Des de 1987 treballa l’art com una forma de vida: la Poegrafia…”

Al llibre hi ha poesies on s’expliquen els quadres i les fotos, on les fotos-quadre són de paraules, on les paraules formen la música i on la música està feta a base de poemes…

Però tot són poegrafies o poesies gràfiques o poesies de grafies pintades. L’artista diu al llibre que “les poegrafies proven, entre d’altres: ‘Obrir els panys de l’art que harmonitzen la paraula, les imatges i la música’, o ‘L’aprenentatge dels llenguatges en tots els àmbits…’

I són 60 fulls cadascun amb una poegrafia: un poema (Sense bandera,…), un quadre (Home de fusta sobre paper, Ballarina amb cap de ferro sobre fusta amb làtex y pigments,…), una partitura (Venedor d’articles de perfumeria), o una poesia, com aquesta de Escric olors:

“Escric olors
sobre el llenç
de mitja vida:

Harmonia de papers
que m’esguiten de tintura.

Mullat i tot, hauré de viure
l’altra mitja.”

O el poema de Monstres:

“De menuts pensem
Que l’únic món és el poble.

De grans
El poble és menut.

I mala ment,
Si mai no diem
Que l’únic poble és el món.”

I juga i juga amb les lletres i les paraules, formant-ne d’aquestes últimes unes noves només canviant unes vocals per altres, pac, pec, pic, poc, puc, i entrellaçant-les…, i així descobrix el llenguatge poc a poc des d’un principi.

I fa poesies mesclant partitures i paraules (BOM BES), i d’altres com ara AIRE, TARONJA VERDA (un homenatge a son iaio) que tanca el llibre:

…
“AL CAURE DE LA FULLA
ENCARA VESTÍEU JUPETÍ
DE GRIS I NEGRE…
…
TALLÀVEU EL PA
AMB L’ACER TEMPERAT DE LA NAVALLA”
…

I el millor vers par a mí:

…”ESCALA DE COLLIR TENDRESSA”…

I eleva a la importància que tenen les coses i idees antigues, les quals pareixen no tenir-ne, i les porta al nivell més alt on es junten cap i ànima, i records.

No cal dir que pensem en clasificar a Josep més com a un artista que com a poeta, o pintor, o músic, etc., que també, ja que Josep Enric Grau revitalitza les coses i les idees, fent-les veure com a noves, i ho aconseguix, objectiu fonamental de tot artista.